L’objectiu principal d’aquests curs és donar a conèixer i posar en valor les embarcacions tradicionals i la feina del mestre d’aixa, a les pràctiques i les tasques més habituals d’aquest ofici, mitjançant un curs pràctic supervisat per professionals. Continua llegint
PALAMÓS | CASA DEL MAR | 17 NOVEMBRE | INSCRIPCIÓ GRATUÏTA
En els darrers anys s’està produint un cert renaixement de l’interès per tot allò marítim. En el moment que les formes tradicionals de navegació i de treballs en la mar s’han esvaït pràcticament del tot, apareixen per tot el territori costaner associacions, museus i altres entitats públiques i privades preocupades per la conservació i recuperació del patrimoni marítim, responent així a una demanda social per no deixar perdre el llegat i la identitat marítima de tants pobles i comunitats que històricament han degut al mar la seva existència.
Però aquests processos de patrimonialització de molts aspectes de la cultura marítima (també de l’imaginari col·lectiu) s’estan produint gairebé tots ells de forma ràpida, empírica i potser hi ha poca reflexió sobre la manera com això s’està fent. Pot ser que la sensació de “urgència” per salvaguardar determinats béns culturals materials i immaterials comporti una manca de visió panoràmica que permeti detectar aquells aspectes que estan sent descuidats. Pot ser també, que una certa economia política dels estudis de patrimoni cultural, entesos com a disciplina acadèmica, estigui provocant conscient o inconscientment aquests oblits, sense que es qüestioni quins segments socials gestionen la memòria col·lectiva de l’univers marítim i el perquè d’aquesta hegemonia.
Amb la realització d’aquest Seminari pretenem contribuir a una reflexió sobre la manera com s’estan portant a terme els processos de patrimonialització de la cultura marítima a l’Estat Espanyol, posant de relleu aquells aspectes de la societat i cultura marítima absents o silenciats. Aquest seminari es realitza en el marc del projecte I+D+i (HAR2010-15566) “Patrimoni Etnològic, Societat i Cultura Marítima” (PESCUM) i comptarà amb la participació d’experts procedents d’Espanya, França, Portugal i Canadà.
PROGRAMA
Inauguració – 09:00
Inauguració del seminari a càrrec de Joan Lluís Alegret, director de la Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona i Gabriel Alcalde, director del Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural
Sessió 1 – 09:30 a 11:00
Antagonismo y memorias cruzadas en la pesca: el caso gallego. Dionisio Pereira (Miembro del Proxecto de Investigación Interuniversitaria “Nomes e Voces” de la Universidade de Santiago de Compostela).
Le travail des femmes, ouvrières d’usine dans les conserveries. Kelig-Yann Cotto (PortMusée de Douarnenez-Bretagne)
Des-patrimonialización: paradojas y ambigüedades de las políticas de patrimonio marítimo. David Florido (Universidad de Sevilla)
Pausa cafè – 11:00 a 11:30
Sessió 2 – 11:30 a 14:00
Tipología y valoración del patrimonio marítimo: estudio comparativo Bretaña – Andalucía atlàntica. Loïc Menanteau (CNRS Géolittomer-Nantes).
A Cultura Marítima em Portugal: dinâmicas sociais e processos de patrimonialização. Alvaro Rodrígues Garrido (Consultor do Museu Marítimo de Ílhavo)
El lenguaje gráfico en la patrimonialización marítima: expresiones sociales e identitarias. Juan Antonio Rubio-Ardanaz (Universidad de Extremadura)
La patrimonialización efectista de la cultura marítima. Juan Antonio Apraiz (Eusko Ikaskuntza)
Pausa dinar – 14:00 a 16:00
Sessió 3 – 16:00 a 18:00
La construcción social del medio ambiente. El caso de las reservas de la biosfera en el Yucatán, México. Sabrina Doyon (Université Laval).
La patrimonialización de los desastres naturales: el temporal de 1911 en Catalunya. Eliseu Carbonell (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural)
Reinventando el lugar. Los procesos de patrimonialización del espacio litoral a propósito del turismo del viento. M. Angeles Corbacho (Universidad Pablo de Olavide)
Cloenda del seminari -18:00
Un dels símbols del Port de Palamós és la seva flota pesquera, les seves barques de pesca. A bord d’aquestes embarcacions, els pescadors han feinejat durant generacions per portar el peix a les nostres taules. Al llarg de la història, la flota s’ha anat transformant, s’han produit canvis en els bastiments, en els aparells, en els motors, en els equipaments… fent de les embarcacions de pesca actuals unitats de treball més eficàces, còmodes i segures.
Amb la voluntat de recuperar, documentar i investigar sobre el patrimoni flotant català, el Museu de la Pesca, a través de Documare, centre de documentació, ha iniciat un inventari de totes les unitats de pesca que han conformat, al llarg dels darrers segles, la flota pesquera de Palamós.
El procés de recerca es va iniciar fa uns anys amb el buidatge de la documentació conservada a la Capitania Marítima de Palamós, en concret els registres de la Llista 3ª, dedicada a les embarcacions de pesca. Aquesta informació s’ha complementat amb altres fonts de caràcter administratiu:
Davant el creixent interès a conèixer les bones pràctiques i els controls que es realitzen sobre els productes provinents de l’extracció de pesca i d’aplicar el compliment de la legislació en matèria de seguretat alimentària, la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós) proposa aquesta jornada al sector pesquer, al comercialitzador, al sector de la restauració en primer lloc i a la societat en general, amb l’objectiu d’apropar els darrers resultats de la recerca científica i els estudis realitzats.Pausa cafè
Dinar a l’Espai del Peix (opcional).
L’Espai del Peix i la Fundació Josep Pla, de Palafrugell, proposen una nova proposta culinària relacionada amb l’obra de l’escriptor de Llofriu:
|
9 OCTUBRE 2011
|
13 NOVEMBRE 2011
|
11 DESEMBRE 2011
|
|
Canelons de maire
Suquet de molla
Cananes amb fesols
Mandonguilles de gatet
- Postres -
Brunyols de l’Empordà
|
Coca de recapte amb amanida i olivada
Romesco de molla
Gat amb samfaina
Mar i muntanya de cananes i conill
- Postres -
Botifarra dolça
|
Amanida de terrina de peix
Gat escabetxat
Arrossejat
Mar i muntanya de cananes i salsitxes
- Postres -
Pomes de Girona a la crema catalana
|
PREU DEL MENÚ: 32€
|
Nom
|
Kg
|
Preu/Kg
|
|
MELVA
|
34685,85
|
1,1
|
|
MAIRO
|
26226,55
|
1,57
|
|
SARDINA
|
6757,7
|
1,77
|
|
CANANES
|
4808,25
|
1,33
|
|
BONITOL
|
4524,5
|
4,32
|
|
REBALLA
|
4453,53
|
2,78
|
|
ANXOVA
|
4392,8
|
4,32
|
|
SORELL
|
2582,6
|
0,7
|
|
SONSOS
|
2232,3
|
2,72
|
|
BROTOLA
|
1819,14
|
4,67
|
|
BISOS
|
1651,25
|
1,07
|
|
POPS
|
1519,55
|
3,57
|
|
ESCRITA
|
1126,1
|
1,73
|
|
MAIRA
|
1060,75
|
2,66
|
|
BESUC
|
911,7
|
1,9
|
|
*GAMBETA BLANCA*
|
888,98
|
4,53
|
|
*BROTOLA*
|
831,5
|
4,08
|
|
*MOIXO*
|
685,35
|
3,62
|
|
CONGRE
|
665,2
|
1,77
|
|
POP ROQUER
|
634,7
|
3,52
|
|
*CANANES*
|
614,85
|
1,43
|
|
*CAPELLA*
|
541,25
|
3,15
|
|
CAPELLA
|
508,05
|
3,3
|
|
ARANYES
|
497,15
|
2,82
|
|
*BRUIXA*
|
340,6
|
2,38
|
|
VERAT
|
337,2
|
2,68
|
|
BACORA
|
327
|
1,69
|
|
GAT
|
150,85
|
2,17
|
|
ESPET
|
114,3
|
1,78
|
|
*GAT*
|
114,05
|
2,46
|
|
SERRÀ
|
109,05
|
3,93
|
|
OBLADES
|
83,75
|
4,82
|
Font: Confraria de Pescadors de Palamós
Documare i la Càtedra d’Estudis Marítims han encetat una nova línea de recerca sobre els fonaments de la cuina marinera del nostre país. Com sabem, hi ha diferents tipus de cuina: la cassolana, la d’esbarjo, la festiva, la professional, l’experimental… Tot sembla indicar que l’origen de la cuina del peix es troba en els cuina que elaboraven els pescadors a bord de les barques mentre pescaven en mar. L’evolució d’aquella cuina primigènia ha conduit a la sofisticació de molts dels plats que avui ofereixen els restaurants especialitzats.
http://www.viddler.com/player/8876c006/
