Eusebi Esgleas, president de la Federcació de Confraries de Pescadors de Catalunya, alerta de la situació dramàtica el sector pesquer gironí. La crisi es manifesta en barques amarrades a port per la incertesa de poder cobrir els costos d’explotació. L’increment constant del preu del combustible ve sumat a la crisis econòmica general. El fre de la demanda dificulta un augment de preu del peix que pogués compensar l’increment dels costos. I el mecanisme de comercialització, la subhasta a la baixa, tampoc permet traslladar l’increment al preu del peix. En resum, un panorama molt difícil pels nostres pescadors, armadors i mariners, que veuen com els seus ingressos es redueixen fins a nivells insostenibles.
A més, la situació de precarització del sector es ve arrossegant durant els darrers anys, posant en tensió totes les flotes. A Palamós, per exemple, entre 2007 i 2011 la facturació de la confraria s’ha reduït en prop de 4 milions de €, sentida especialment per l’arrossegament i la flota artesanal, i només compensada per les aportacions de les flotes d’altres ports que descarreguen a Palamós.
Evolució de la facturació. Confraria de Pescadors de Palamós
|
2006 |
2007 |
2008 |
2009 |
2010 |
2011 |
|
| Arròssec |
9.053.064,16 |
10.883.779,17 |
8.668.279,84 |
8.400.334,30 |
7.234.477,74 |
7.030.931,18 |
| Cèrcol |
646.613,44 |
908.077,98 |
789.248,30 |
780.137,10 |
857.428,32 |
1.073.104,74 |
| Armelladers |
1.106.194,20 |
1.109.869,35 |
864.086,01 |
878.675,20 |
771.424,02 |
794.457,36 |
| Forasters |
256.376,97 |
386.599,89 |
610.695,23 |
415.459,60 |
653.245,39 |
622.348,19 |
| TOTALS |
11.062.248,77 |
13.288.326,39 |
10.932.309,38 |
10.474.606,20 |
9.516.575,47 |
9.520.841,47 |
A les causes econòmiques cal afegir-hi aquest any, de nou, l’efecte del cascading sobre la població de gamba vermella, el principal recurs pesquer de la flota d’arrossegament de Palamós – més d’un 40% de la facturació total. Després de la veda del mes passat, els pescadors han vist com les captures de gamba no només no s’han incrementat, sinó que ha desaparegut quasi completament. Sembla que l’episodi del 2005 es torna repetir amb una periodicitat ja prevista pels científics de entre 5 i 7 anys. La vessant positiva del cascading és que ajuda a la recuperació biològica de l’espècie i a mantenir l’explotació sostenible. Avui, però, és un nou maldecap pels pescadors.
En els darrers anys s’està produint un cert renaixement de l’interès per tot allò marítim. En el moment que les formes tradicionals de navegació i de treballs en la mar s’han esvaït pràcticament del tot, apareixen per tot el territori costaner associacions, museus i altres entitats públiques i privades preocupades per la conservació i recuperació del patrimoni marítim, responent així a una demanda social per no deixar perdre el llegat i la identitat marítima de tants pobles i comunitats que històricament han degut al mar la seva existència.
Un dels símbols del Port de Palamós és la seva flota pesquera, les seves barques de pesca. A bord d’aquestes embarcacions, els pescadors han feinejat durant generacions per portar el peix a les nostres taules. Al llarg de la història, la flota s’ha anat transformant, s’han produit canvis en els bastiments, en els aparells, en els motors, en els equipaments… fent de les embarcacions de pesca actuals unitats de treball més eficàces, còmodes i segures.
Davant el creixent interès a conèixer les bones pràctiques i els controls que es realitzen sobre els productes provinents de l’extracció de pesca i d’aplicar el compliment de la legislació en matèria de seguretat alimentària, la 
